Durant la setmana de Sant Jordi sortegem dues entrades per quatre persones entre totes les comandes entregades del 23 al 28 d’Abril.
Participa al sorteig i omple la nevera a www.donamvida.com.

Ja hem fet el sorteig! Els guanyadors de les entrades són:

• Montserrat Fibla
• Guillem Carbonell

Diuen que el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent que des de molt lluny enverinava l’aire amb les seves alenades i produïa la mort a tots aquells que el respiraven.

El monstre era la destrucció dels ramats i les persones. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van decidir donar cada dia una persona al drac. Aquesta serviria de presa i així no faria estrall a tort i a dret. El problema va ser trobar les persones que voluntàriament volguessin ser menjades pel drac.

Després d’una llarga discussió els vilatans van decidir que fos l’atzar qui escollís qui seria lliurat a la fera. Sembla ser que la jugada els va sortir bé i el monstre va deixar de fer danys i malifetes.

Un dia, la sort va fer que li toqués a la filla del rei ser devorada pel drac. La Princesa era molt maca, jove i agradable, tenia el cor robat a tots els habitants. Molts d’ells es van oferir per substituir-la però el rei fou just i sever i, amb el cor ple de dol, va dir que la seva filla era com qualsevol altra i que havia d’anar fins on era el drac.

La princesa va sortir del castell per dirigir-se al cau de la fera, mentre tot el poble mirava des de les muralles. Quan portava estona caminant un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, se li va presentar. El cavaller li va dir que no temés, que havia vingut expressament a alliberar-la a ella i al seu poble de la terrible fera.

De sobte, va aparèixer la fera. El cavaller va començar una intensa lluita que va durar fins que el cavaller va clavar una bona estocada amb la seva llança que va matar a la fera. De la sang que va brollar va sorgir ràpidament un roser. El cavaller li va oferir la rosa més maca a la princesa.

El rei va voler casar la princesa amb el cavaller però Sant Jordi va replicar que no ho mereixia i va desaparèixer de Montblanc tal i com va arribar.

Llegenda extreta del Costumari català de Joan Amades.

Les pastes Sanmartí s’elaboren des de l’any 1700 de generació en generació.

Isidre Sanmartí va ser el primer en experimentar las propietats de la transformació del blat en farina i de la barreja d’aquesta amb aigua calenta. S’obtenia una massa que convenientment elaborada era apta pel consum immediat.

Els Sanmartí van començar a tractar la massa de forma i textura inventant-se un aparell de fusta que apretant molt fort la massa sortia en forma d’uns filets.

Aquests fils, deixant-los assecar tenien una durada molt llarga ja que la pasta, un cop seca, podia guardar-se i després al posar-la amb aigua bullint s’estovava i era apta pel consum.

Sanmartí elabora una pasta de gran qualitat a partir de la sèmola de blat dur i la famosa aigua termal de Caldes de Montbui, sense afegir cap tipus d’additiu, conservant, ou o albúmina. Una vegada elaborada, la pasta descansa en armaris de fusta per tal de que quedi ben seca. Aquest procés d’assecatge s’allarga fins a 48 hores.

La qualitat del producte no es pot comparar amb la de la pasta elaborada a gran escala. Si menges una pasta Sanmartí dos dies després de cuinar-la encara manté el gust i no es torna pastosa.

Isidre Sanmartí, propietari d’un molí de blat a Caldes de Montbui a finals del segle XVII, poc es podia imaginar que les seves proves amb la massa de la farina inaugurarien un negoci que arribaria al tri-centenari.

Si vols comprar pastes Sanmartí ho pots fer desde casa a la botiga online Donamvida.com.

Plàtan de Canàries és una marca sota la qual es comercialitzen els plàtans cultivats en les Illes Canàries. La marca és gestionada per l’Associació de Productors de Plàtan de Canàries (Asprocan). Al febrer de 2011, la Conselleria d’Agricultura del Govern de Canàries va acordar començar els tràmits per a la inscripció del plàtan cultivat a Canàries com a Indicació Geogràfica Protegida.

El cultiu del plàtan té el seu origen al Sud-est Asiàtic. Uns 500 anys d.C., va passar a Àfrica a i al segle VI es va establir a les costes del Mediterrani, arribant a Canàries procedent de Guinea mitjançant les conquestes dels portuguesos.

La temperatura òptima pel cultiu dels plàtans és al voltant dels 25 ºC i l’altitud inferior als 300 metres i aquesta situació només es dóna a les Illes. A més el plàtan necessita bona lluminositat, bastant humitat, sòls de textura sorrenca però amb suficient argila, amb una bona porositat i un PH àcid.

El període de la sembra de la planta mare fins a l’emissió de la pinya de plàtans dura aproximadament uns 10 o 12 mesos. En aquest moment és quan es procedeix al seu amarri, embossat i desflorament.

L’amarri consisteix en apuntalar la pinya de plàtans amb un pal de fusta en forma de Y per evitar que, pel pes, aquesta caigui. L’embossat s’usa modernament per recobrir la mà de plàtans amb una bossa de plàstic per evitar plagues i malalties. Amb el desflorament es retira la flor del plàtan que queda al final de cada fruita, un laboriós procés que es realitza manualment.

Pots comprar plàtan de Canàries a la botiga online DonamVida.com.

La conservació dels plàtans és una cosa que molta gent desconeix.

Fora de la nevera duren poc temps i si els guardem dins es posen negres i tous.

Nosaltres tenim dues solucions:

Abans de posar els plàtans a la nevera els hem d’embolicar bé en paper de diari, posar-los dins una bossa de plàstic i tancar-la bé.

També podem conservar-los d’una altra manera. Guardem els plàtans juntament amb mitja llimona dins d’una bossa amb tanca hermètica.

D’aquestes dues maneres evitarem que es posin negres i tous.